Por Ray Vegas

Sí, por si aún no te habías dado cuenta, la psicodelia ensoñadora es de nuestros géneros predilectos. Si nos lees desde el comienzo de los tiempos de Wake And Listen, seguro que estás al tanto. Por eso había muchas ganas de escuchar el nuevo EP de Junco y Mimbre, titulado Or a la llera (Hidden Track Records, 2021) y publicado el pasado mes de abril. Hace unos días tuvimos la oportunidad de degustarlo de principio a fin y la sensación que nos dejó fue justo la que esperábamos.

El nuevo trabajo de la banda, continuación de su primer LP publicado el año pasado, consta de 4 canciones escritas en catalán que se mueven en unas deliciosas y suaves melodías guitarreras. Entran bien, directas al oído y llenan la mente de colores vivos y visiones primaverales. Lo comprobarás desde el primer corte, de título homónimo al EP, y lo notarás de inmediato con el bajo y el riff de guitarra del inicio de “Equilibri”, su segunda canción. La voz de Maria Espinosa, brillante y capaz de calmar a cualquier fiera, nos acompaña durante todo el viaje. Su sonido se intercala en una sólida producción que corre a cargo de Núria Graham y Jordi Casadesús, un combo que sólo puede traer adjetivos positivos.

El tercer regalo llega con el título de “Apnea” y se sitúa como la canción más larga del EP, llevándonos a un universo aún más inmersivo con instrumentales que se extienden más en el tiempo. Como guinda final tenemos a “Imatge Inversa”, de alma más acústica pero que termina vestida de toques eléctricos y acordes mágicos. Un final perfecto para un trabajo realmente consistente.

 

Portada de Or a la llera – Junco y Mimbre

or llera

 

Letras de Or a la llera

1. OR A LA LLERA

Tota persona que es fa la bona
És tota persona amb mals ideals.
Tota persona que no se n’adona.
Que tu tot sol, mai podràs fer mal.
Vine’m a buscar…
Perdre estones no es perdona,
Banya’t al riu, troba el motiu.
No cal que pensis, qui no t’agrada,
Va restant el temps, l’ara, el present.
Vine a desfer l’or
A la llera del riu mort,
Que no pot fondre’s ell tot sol.
L’or, de la llera del riu mort, es desfà.
Or a la llera
Vine a desfer l’or
A la llera del riu mort,
Que no pot fondre’s ell tot sol.
L’or, de la llera del riu mort, es desfà.
Vine a fer brillar, el que mai ha brillat.
Vine aquí a brindar, l’or està desbordant.
Vine a fer callar, els que sempre han parlat
De que el temps va restant.
Vine’m a buscar al costat de la llera,
Vine a trobar-te amb
Els bons que t’esperen.
Vine a buscar al fons de l’esfera, l’or.

 

2. EQUILIBRI

Equilibri entre dos mons,
Tens la força que ens transforma en bons,
A tots.
Cap segon en camp perdut,
Trobes com frenar tots els minuts,
Mai buits.
M’he vist a un somni i no era jo.
T’he vist al somni, érem els dos.
Acceleres les constants,
Equilibres tots els punts distants,
Parlant-me mentre jo em vaig despertant
De la realitat,
Dubtant de la veritat.
Trobar-me a les teves mans,
Em fa pensar que ets irreal.
Et camufles entre flors,
Estimules tots els punts més morts.
Tocant-me mentre jo em vaig despertant
De la realitat,
Dubtant de la veritat.
Trobar-me a les teves mans,
Em fa pensar que,
Em fa pensar que ets irreal.

 

3. APNEA

Cal silenciar les paraules per poder parlar.
Escapçar la veritat i trencar amb l’eternitat.
Pensar per força alguna cosa pensable.
Travessar els murs que no saps si són obstacles.

Podrem mai anar direcció al buit?
Trobarem mai la manera d’assaltar el cel?
Desbordarem mai de tot allò excessiu?
I mai res podrà anar com volem.
Una apnea ens farà dubtar del demà,
Una idea ens ofegarà i matarà.
I tots els dies els passaràs volant,
I ja no hi haurà lloc on nedar.
Podrem mai anar direcció al buit?
Trobarem mai la manera d’assaltar el cel?
Desbordarem mai de tot allò excessiu?
I mai res podrà anar com volem.

Podrem mai anar direcció al buit?
Trobarem mai la manera d’assaltar el cel?
Desbordarem de paraules que no ens faran callar,
Desbordarem de paraules, de l’ara i del demà.

 

4. IMATGE INVERSA

Veig les teves passes opaques,
En basses.
Saps, perfectament,
Que està invers.
Veus a través, estàs del revés,
Desenfocat, cada cop més.

Canvia de lent, impacientment,
Per no anar a parar, casualment,
Al costat oposat dedicat
A girar les imatges mentals.
Veus a través, estàs del revés,
Desenfocat, cada cop més.
Mai has volgut dir
Que canvies el destí.
Vius del que no veus,
Para de fingir.
Quin mal invent
Passar per una lent.
Quin mal invent
Venir-te a perseguir.
Quin mal invent
Passar per una lent.
Quin mal invent,
Que inútil no existir.

 

Así suena y se ve Or a la llera